diumenge, 1 de desembre de 2013

ELS TRENS DEL NORD

LA R.E.N.F.E. (Antigament els trens del nord).

  Les obres de construcció de la via dels trens del Nord, pel que ens explica Miquel Vila, varen començar l'any 1855. A la revista Castellet, números 26 i 27, en fa un petit resum.


Expropiació de terrenys.


 "L'any 1855 començaren les obres preliminars de la construcció del tram Terrassa-Manresa... ...De bon començament els enginyers del ferrocarril van tenir mala rebuda a Sant Vicenç, per l'hostilitat que els tenien els propietaris de les terres i el veïnat. A una part dels santvicentins no els agradava el ferrocarril. Temien que alguna guspira encengués els seus boscos i els seus sembrats, i que aquell monstre espantés les cavalleries o malmetés les seves collites. Fins i tot hi havia veïns que que canviaven de lloc les estaques previstes pels enginyers. A les vigílies de començar les obres va arribar al poble una gran quantitat de personal, per la qual cosa s'habilitaren algunes tendes de campanya. Alguns obrers s'hostatjaren a Cal Bosch... també a la desapareguda casa senyorial coneguda com Cal Castaño. La perforació de la foradada del Grauet va fer-se amb presoners condemnats a treballs forçats, els quals portaven grillons als peus i estaven custodiats per forces de l'exèrcit. Respecte d'aquest fet recordo haver vist abans de la guerra civil un exvot d'uns grillons penjats al menjador dels ermitans del santuari de Castellet, que de ben segur corresponien als d'un presoner, treballador en les obres d'aquest ferrocarril. Durant les obres de construcció de la línia s'esdevingueren innombrables accidents, amb ferits i morts....... En un principi hi havia una via única, i només era de doble via el tram des de l'estació de Sant Vicenç fins al pont dels dos rius, per al proveïment d'aigua de les locomotores amb un injector que aleshores hi havia. Més tard, entre 1911 i 1913, es feren les obres de construcció de doble via des de Monistrol fins Manresa, que donaren molt vida a la localitat. Com a conseqüència de la instal·lació de doble via desaparegué la foradada que hi havia al Raval Nou- Casa Canyelles (Cal Teta). El Raval Nou antigament s'anomenava Raval del Ravitxolet, perquè així s'anomenava la primera casa que s'edificà i que fou enderrocada en construir-se la doble via. També cal destacar la importància del dipòsit-reserva de màquines de vapor, que fou inaugurat l'any 1917, i que donà feina durant anys a molts veïns..."
                                                                                                                                                      Miquel Vila i Villamayor
Pel que fa als presos que van ser obligats a treballar en la construcció de la via del tren, túnels i ponts, fins no fa massa temps encara hi havia sota Can Grau (municipi de Castellbell) unes anelles de ferro clavades a les roques. Els presos havien de fer el túnel i per a evitar que s'escapessin, portaven uns grillons als peus amb unes llargues cadenes que estaven falcades a les anelles de ferro que hi havia a la part superior del pont.  Molts d'aquells presos deurien d'haver estat presos polítics, ja que després de la primera vaga general espanyola 1855,(seguida fonamentalment a Catalunya) bon nombre d'obrers van ser empresonats pel govern d'Espartero.  Suposem que a causa dels despreniments de roques sobre la via del tren, la RENFE va decidir fer caure la part superior de l'entrada del túnel per evitar accidents. És per això que no podem tenir les imatges d'aquelles anelles de ferro que durant uns 150 anys van restar com a testimoni dels treballs forçats dels presos.  En les imatges següents, l'espai (ara buit) on es 
trobaven aquestes anelles.                                



Cedides Núria Puértolas.

  El dia 3 de juliol de 1859 s'inaugura el trajecte Barcelona - Manresa, tram de la via que anava de Barcelona a Saragossa (completat l'any 1859).
  El trajecte d'inauguració es va fer amb tres locomotores: "Montserrat", "Cardener" i "Llobregat", el trajecte durava 1 hora i 20 minuts.
  

El primer horari va ser:
Dies laborables
Manresa-Barcelona a les 5 del matí i a les 5 de la tarda
Barcelona-Manresa  a les 5.45 del matí i a les 5.45 de la tarda.
Festius
         El mateix horari i a les 9.45 del matí i a l’1.45 de la tarda.

El preu del bitllet de Barcelona a Manresa o al revés:
Primera classe 24 rals, Segona classe 20 rals, Tercera classe 14 rals.

Estació de Sant Vicenç de Castellet.

Plànol de la construcció de l'estació.






1910. Estació.
Arxiu Miquel Vila.

Durant els anys 1911 i 1912 es construeix la doble via entre Monistrol i Manresa. 

L'estació de Sant Vicenç va adquirir el seu màxim esplendor a partir del 1914 quan la Compañía del Norte decideix instal·lar-hi un dipòsit que prendrà encara més importància l'any 1929 amb l'arribada de l'electrificació a Manresa. Els trens venien remolcats per locomotores elèctriques des de Barcelona però com que a partir de Manresa no hi havia electrificació, calia canviar les locomotores per unes de vapor o dièsel. A Manresa, degut a les condicions topogràfiques, no hi cabia un dipòsit de locomotores, així que aquest es va construir a Sant Vicenç de Castellet, esdevenint un nucli important ferroviari ja que a Sant Vicenç és on es feia 
el canvi de locomotora.
Completen les instal·lacions de l'estació actual quatre vies per a l'estacionament de trens de mercaderies. A la sortida de l'estació per Manresa hi ha el carregador d'Ares on de tant en tant es fa el transvasament de potassa dels trens de FGC que vénen des de les mines de Sallent als trens de renfe.
 Les primeres locomotores eren de vapor.

El Breny, número 71.

   
  " L'any 1914 la Companyia de Ferrocarrils del Nord es va interessar per Sant Vicenç per instal·lar-hi el dipòsit de màquines. A les reticències dels veïns es va sumar l'interès de Manresa per instal·lar-lo al seu municipi. Però l'Ajuntament de Sant Vicenç va saber reaccionar i intervenir per tal d'evitar la pèrdua d'una infraestructura tan important. Tres anys més tard, al 1917, s'inaugurava el dipòsit i Sant Vicenç feia un pas fonamental en la seva història. Gràcies a l'arribada del Ferrocarril (1859), dels 200 habitants de l'any 1867, s'havia passat als 1.429 l'any 1900. Després de la instal·lació del dipòsit, l'arribada dels Ferrocarrils Catalans (1924) i l'electrificació de la línia (1929), la població de Sant Vicenç va arribar l'any 1930 als 3.037 habitants."
                                                                                                           David Sanz




Dipòsits.
Cedida David Sanz.

Dispensador d'aigua per als trens.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

  L'estació de Sant Vicenç de Castellet donava feina a molts operaris de la RENFE. Per tal que es poguessin allotjar, es van construir diferents habitatges a prop de l'estació.
  N'hi ha una, d'estil noucentista (potser la més coneguda) que va estar habitada fins no fa massa anys, però totes estan patint la mateixa sort. L'abandonament i la deixadesa les estan convertint en un munt de runes.


Cedides Núria Puértolas.
.


  Miquel Àngel Sánchez López ens explica: "Aquest edifici que es veu, a la planta baixa era on tenien els ferroviaris els vestuaris i les seves eines. Hi havia també algun despatx i a la part oposada hi havia la cuina i un menjador. Al pis de dalt hi havia les habitacions pels treballadors i els maquinistes que feien el canvi de màquines a Sant Vicenç."


Arxiu Miquel Bibià.

1993
quan RENFE va fer cessió al municipi.
Cedida Joan Baptista Costa.

Vivenda per als treballadors, al carrer de l'Estació.
Cedida Núria Puértolas.
  Al costat nord de l'edifici de l'estació hi havia un dipòsit per a les mercaderies, amb un porxo molt gran. El porxo el van haver d'enderrocar pel seu mal estat.


1996
El cobert i la grua.
Cedida David Bricollé.

  També es va construir un taller- dipòsit per a arranjar les màquines, canviar de vies i carregar l'aigua. Queden molt poques mostres d'aquest tipus de construcció a tot l'Estat i, malauradament, a Sant Vicenç només en queden les restes al terra.
  A la imatge següent podem veure un fragment de la instal·lació.


1943
La mestressa de Cal Fideuer, l'Àngels Benito, 
l'Aurora Benito i en Daniel Pous.
Cedida Daniel Pous.

Anys cinquanta.
Cedida família Prat.


Anys seixanta.

Cedida Jordi Vila.

  En aquesta imatge trobada a la web http://www.forotrenes.com/foro/viewtopic.php?f=9&t=53858 podem veure l'aspecte que tenia durant la nevada del 1962.


  Quan la RENFE va donar totes aquestes instal·lacions al nostre municipi, als anys noranta, hi van haver veus que proposaven de convertir el terrenys en un gran parc i recuperar (en la mida del possible) el nostre patrimoni històric, però va quedar en unes poques veus i mai no s'hi ha fet res.
  Trobareu les imatges de les restes d'aquestes instal·lacions al final de la pàgina.


L'any 1917 va tenir lloc la vaga general revolucionària a tot l'Estat espanyol, durant el mes d'agost, amb el govern d'Eduardo Dato. El conflicte va arribar també al poble. Diuen que hi va haver trets i molts ferits. A La cabana d'en Geli, a Solsona, hi ha una teula conmemorativa.


1917. 13 d'agost. Vaga general a tot l'Estat
com a conseqüència de la crisi provocada per la Primera Guerra mundial.
Els trens del Nord s'afegeixen a la vaga.
A l'estació de Sant Vicenç hi ha un tiroteig i molts ferits.
Record dels fets a La Cabana d'en Gelí (Solsona)
Arxiu Miquel Vila.



Abans dels anys vint. 
Tren de vapor al seu pas pel poble.
Arxiu Miquel Vila.

Possiblement la imatge és dels anys vint o trenta.
Estació sense la marquesina.
Arxiu Miquel Vila.

1921
A la dreta de la imatge, cal Nogueras.
Arxiu Miquel Vila.



26 d'abril del 1925
Imatge de Joan Masó.
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, depenent de l'Ajuntament de dita localitat.



L'any 1927 es construeix l'edifici que servirà com a central elèctrica per al tran Sant Vicenç Manresa que ja estava elctrificat.


També l'any 1927, s'inicia el projecte de la instal·lació d'un dipòsit per a la potassa, prop de l'estació.





El dia 18 d'agost de l'any 1931, un tren procedent de Barcelona, va ropar violentament amb una locomotara que estava carregant aigua, en arribar a l'estació de Sant Vicenç. La col·lisió va ser molt greu.




Cedida Rosa García Tomasa.

1931, 20 d'agost
Hemeroteca de La Vanguardia.






Anys trenta.
Un vagó que transporta pedra, amb una nena al damunt, davant del cobert on hi havia el magatzem de càrrega dels trens del Nord, amb la grua.
Darrera la nena, la desapareguda papererra de Sant Vicenç.
Arxiu castelletdellobregat.

1934
Carnet per a poder viatjar.
Cedit Pilar Bernadas.

1935 Processó de corpus, creuant les vies al final del carrer Montseny.
Arxiu Miquel Vila.

 1936
Autorització per a viatjar amb tren.
Cedida Josep Bach.



1937
Targeta de descompte.
Cedida Josep Bach.

1937 Targeta d'identitat per a poder viatjar.
Pere Grau.
Cedit Maria Mercè Grau.

Locomotora de vapor remolcant una de més vella,
en el seu pas per Sant Vicenç.
Font, xarxa.

  Els trens que transportaven presos contraris al règim franquista.

Historiesmanresanes.blogspot

1940
Permís per a viatjar a nom de Fèlix Tardà.
Cedit Sílvia Tardà.

1940
Pagant una pesseta a l'any, tenies la targeta d'identificació que permetia viatjar, pagant, a part, l'abonament de bitllet.
Cedit Teresa Codina.


1944
Cedida família Llovet Canal.

1946
Targeta de permís per a viatjar de la Carme Pinina.
Cedida Montserrat Camps.

  El Periòdic local Castellet informa, en el seu número 1 del mes d'octubre del 1947, sobre el progrés de les obres del pas subterrani que enllaçarà el carrer Mestre Aubert amb el llavors Paseo José Antonio (ara passeig Pau Casals).



1961
Arxiu Miquel Vila.

  Les restriccions econòmiques afecten els horaris dels trens.

Novembre del 1948
Castellet, número 27.



Anys quaranta.
Cedida Josep Bach.


Anys quaranta.
L'avi Joan Codina, amb el seu porró de quatre brocs, al costat dels seus companys ferroviaris.
Cedida família Codina Fanega.


1945
Marià Benito, ferroviari, amb les seves filles.
Cedida Josep Prenyanosa.


La sol·licitud d'una parada del tren directe Manresa - Barcelona, a Sant Vicenç de Castellet, és denegada.

1954, octubre.
Revista Castellet, número 117.


  L'agost de l'any 1954 finalment s'aconsegueix una mica de seguretat al pas a nivell al principi del carrer Montseny.


Revista Castellet, número 115.

  El deia 28 de juliol de l'any 1955 es produïa un altre greu accident. El tren procedent de Barcelona va quedar sense frens i va topar, a tota velocitat, amb les màquines que estaven aturades a l'estació de Sant Vicenç.


Cedida Rosa García Tomasa.

Hemeroteca La Vanguardia.






Imatges de la xarxa.

1955 juliol.
Revista Castellet, número 126.
 El Breny, número 71.
1981, maig.

  El Breny, número 71.
1981, maig.

 El Breny, número 71.
1981, maig.

 El Breny, número 71.
1981, maig.

1959
Tren del centenari de la línia Barcelona - Manresa.
Cedida David Bricollé.

1961
 Arxiu Miquel Vila.

1961
 Arxiu Miquel Vila.

1961
 Arxiu Miquel Vila.

Cedida Jordi Subirana.

Anys seixanta.
Arxiu Miquel Vila.
Obres a la via, davant de Cal Teta.
Possiblement de principis dels cinquanta,
quan es va baixar la pedra per a fer l'escultura
del timbaler del Bruc.
Cedida David Bricollé.

L'estació a principis dels anys seixanta.
Cedida Conxita Sabartés.

1961
Dipòsit de potassa.
Arxiu Miquel Vila.


Anys seixanta
Caseta del guarda del pas a nivell, al Raval Nou.
Cedida David Bricollé.

Anys seixanta.
Caseta del guarda del pas a nivell, al Raval Nou.
Cedida David Bricollé.


1961
Les vies de tren i les que anaven a la rotonda del canvi de vies.
Arxiu Miquel Vila.
15 de febrer de 1966
Treballadors del dipòsit
de màquines de la RENFE.
A dalt, a la dreta, Ramon Gomà Tarruella.
Arxiu Miquel Vila.

15 de febrer de 1966.
Cedides Elena Sola.


15 de febrer de 1966.
Cedida Fany Rebollo.

 Diumenge de rams.
Cedida Esteve Lafont.

Estació.
Arxiu Miquel Bibià.


  Als anys seixanta encara anaven els trens de vapor. En passar pels túnels els passatgers quedaven plens de sutge. 
  Aquí unes imatges de joves del Centre Excursionista de Sant Vicenç.

D'esquerra a dreta: Lluís Claret, Ferran Jasana,
 Ricard Fernández i Alfred Malo.
Cedides Ricard Gomis.

1969
Fent equilibri per les vies.
A la dreta de la via, carrer Mura.
Cedida Pep Codina.

L'any 1971 es publiquen aquests plànols de l'estació als anys seixanta.
Cedits David Sanz.


1982 pas soterrat.
Cal Teta.
Arxiu Miquel Vila.



Instal·lació catenàries noves.
Cedides Joan Baptista Costa.

 1993
Baixador per a creuar les vies
a la plaça del cavallet.
Cedida Joan Baptista Costa.

 1993
Pas a nivell al principi del carrer Montseny
Cedida Joan Baptista Costa.

 1993
Al fons la caseta dels treballadors i la zona del dipòsit de màquines.
A primer terme, els peus del dipòsit d'aigua i l'actual emplaçament de l'ambulatori.
Cedida Joan Baptista Costa.

1993
Els dos dipòsits d'aigua ubicats davant les cases 
números 20 i 22 del carrer Manresa.
Actualment solament en queda un.
Cedida Joan Baptista Costa.

 1993
Plataforma giratòria i via d'accés.
Cedida Joan Baptista Costa.





1966
Reportatge del mes de maig, revista El Breny , número 218.
Cedit Elena Sola.


1996
Casa dels treballadors del tren.
Cedida David Bricollé.

1996
Canvi de vies.
Cedida David Bricollé.


1996
Canvi de vies.
Cedida David Bricollé.

1996
Magatzem cobert, al costat de l'estació.
Cedida David Bricollé.
2000 Construcció del pas soterrat al final del carrer Goya.
Cedida Joan Baptista Costa.

2000 Pas soterrat.
Entrada pel carrer Mura.
Cedida Joan Baptista Costa.


  Les següents imatges pertanyen a la web Forotrenes (esmentada anteriorment) i són totes de l'estació de Sant Vicenç de Castellet.











Les següents imatges ens les ha cedides en Josep Lluís Parés i Fernández:










Cedides Josep Lluís Parés.


  A finals dels anys noranta, els terrenys on es feia el canvi de vies van passar a ser propietat de l'Ajuntament. Actualment la zona està molt degradada, però encara s'hi poden veure les restes d'un emplaçament que, al seu dia, va tenir una gran activitat.












 Cedides Núria Puértolas.

1 comentari:

  1. Hola, Núria. Et podries posar en contacte amb mi? Moltes gràcies. Carles. 609 656 627.

    ResponSuprimeix